Home

Enric Duran “En defensa del decreixement“.

Universitat Indignada, 8 de setembre del 2011 a la Plaça d’Orfila

Assamblea de Sant Andreu de Palomar

[La transcripció és dels 20 primers minuts de la presentació que va fer l’Enric; el vídeo que se’n va fer té una durada aproximada de 90 minuts; els talls (…) corresponen a talls que s’han fet en el muntatge del vídeo.]

… va saltar als diaris perquè va decidir expropiar els bancs gairebé mig milió d’euros i va repartir-los entre projectes diguessim alternatius, i bé, ara ha vingut aqui a parlar del decreixement i de alternatives a aquest món. Us deixo amb ell.

Gràcies per organitzar aquest acte, per estar a la universitat indignada, per estar amb el 15-M, per estar als carrers, i tot això que estem fent des del 15-M, però alguns també des de bastant abans. Buenu, com que heu presentat el dia d’avui com a defensa del decreixement, doncs començaré a explicar una miqueta aquest tema. De fet quan vam començar a tractar el tema del decreixement, un grup de gent aquí a Barcelona l’any 2006 encara estàvem amb un sistema econòmic que estava en la línia del creixement econòmic perpetu que estava tractant de contradir les lleis del planeta, diguessim, i consumir cada vegada més i més recursos i com sabeu, doncs, això, al 2008 va cambiar, va entrar en crisi, en recessió, després amb les retallades etcètera, i ara d’alguna manera el que és el [creixement] des del punt de vista econòmic, el decreixement, doncs l’està duent a terme el sistema, no? reduint la nostra capacitat de consum, però reduint també els drets socials, reduint les parts del pressupost que no haurien de reduir per seguir fent créixer les que haurien de decréixer, no? O sigui d’alguna manera porten [l’agenda] exactament contrària a la que des del punt de vist de la filosofia del moviment pel decreixement, doncs fa anys que s’explica i que reivindica. Llavors, dons, en aquest context pues sí que vull fer una miqueta d’història respecte d’aquest discurs del decreixement. La idea, la paraula aquesta del decreixement se la van inventar a França a l’inici d’aquest segle XXI, cap a l’any 2001, 2001-2002, i va ser una manera de replantejar les estratègies de moviments ecologistes i alhora d’altres moviments socials que plantejaven una crisi de valors, una crisi més de fons, d’alguna manera el capitalisme, no? Pues des del punt de vista ecològic, ja… cada vegada es anava radicalitzant la crítica i es deia que no es podia seguir amb aquest sistema económic basat en el creixement exponencial quan cada vegada s’estaven destruint més recursos al planeta i quan cada vegada és més inviable mantenir aquest creixement, i això pues hi havia gent que ho deia als anys 70 i cada vegada s’hi van assomant més gent en aquest discurs fins que ara ja està molt extès i també hi havia d’altra gent que criticava més el que és el consumisme, els paràmetres de felicitat basats en el materialisme, en tenir cada vegada més riqueses materials per intentar ser feliços quan en realitat doncs això porta a un individualisme que fa molt difícil realment sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Llavors aquesta crítica integral, doncs a l’any 2001 va ser molt innovadora i durant els primers anys de la dècada passada perquè clar, estàvem uns paràmetres amb base al creixement, doncs per exmple el consum de petroli va arribar als seus màxims entre el 2005 i el 2008. Ja cap al 2005, tot i que no era visible la crisi, doncs el ritme de creixement ja s’ha anat reduint i està clar que en partir del 2008 amb l’extensió de la crisi mundial, doncs ja es va reduir signaf… significativament. I comencen uns altres paràmetres mundials de la globalització, de fet d’alguna manera vem arribar també al màxim de la globalització econòmica des del punt de vista de transport de mercaderies, per exemple, cap al 2004-2005 i a partir d’aquí també es va anar reduint, i buenu segons alguns analistes també ja fa uns anys que vam començar a entrar en el que ells anomenaven desglobalització que és sortir del creixement de la globalització que havíem anat tenint, no? En canvi des del decreixement parlem més aviat de relocalització no? perquè no és només un aspecte econòmic que es transforma, sinó que és un discurs que es basteix en base a aquesta paraula del decreixement, aquesta que es van inventar fa uns anys com comentava però que a partir d’aquí s’ha anat bastint una proposta de transformació social basada en una transcisió [transició], en un canvi de model econòmic, en un sortir del capitalisme basat en això, en refer les relacions locals, en refer les relacions comunitàries, sortir de l’individualisme, en també i especialment d’alguna manera és, això també és conegut, en reduir el consum, però quan parlem de reduir el consum no com ens el venen des del capitalisme verd de… de canviar unes bombetes per unes altres sinó reduir el consum d’una forma estructural que per tant vol dir també reduir la producció, reduir el treball, no? això ara pues està ja bastant extens, fins i tot entre els sidicats combatius, etcètera, de reduir les hores de treball perquè evidentment si [es] redueix la producció no cal treballar tantes hores en les feines de producció, cal, cal… i no cal que unes persones fagin hores extres mentres altres no tinguin… no tinguin feina, per tant [l’enraonament] seria reduir el treball sobre tot en els àmbits de treball que… que s’han de reduir i per tant d’alguna manera reduir el nostre impacte a nivell de transport, re… reduir globalment el nostre impacte en els recursos naturals.

(…)

Des dels moviments socials que hem treballat el tema del decreixement més en els darrers anys, doncs al nivell de Catalunya parlo, li vem donar una lectura pròpia a aquest context del decreixement i el vem… el vem lligar amb la idea de l’autogestió, amb la idea de les alternatives locals, amb la idea de sortir del capitalisme, i en parlàvem des de… bueno, amb el cooperativisme també, no?, com després us explicaré més, i per tant en parlàvem ja sense plantejar-nos massa la idea de que… de que aquest decreixement poguer arribar amb transformacions correctes i adequades que es puguin dur a terme des de l’Estat, no? que vinguin a través de reivindicacions de moviments socials etcètera no? Nosaltres hem tractat d’enfocar els moviments socials cap a una idea de construir alternatives des de la base, des de baix, entenem que l’Estat no és reformable des de… des d’aquests paràmetres, i pensem, buenu com a mínim jo penso i gent del meu entorn doncs ho compartim, doncs que.. que el, la… el que està passant aquests últims mesos ens està donant la raó cada vegada més, és a dir, d’alguna manera la… la reforma que està fent l’Estat és la reforma contrària a la que nosaltres voldríem fer, és a dir, l’Estat sí que fa reformes, però les fa cap a… cada vegada més cap a… cap a un capitalisme més… més dur, més neoliberal, i per tant les seves reformes són, clar, oposades a les que es farien des dels paràmetres del decreixement, no? Les seves re… reformes són l’agenda del capitalisme global, són la… l’agenda dels grans bancs, de les multinacionals i per tant doncs si aquest és un reformisme que duu a terme una agenda neoliberal, doncs és molt difícil pensar en un reformisme que dugui precisament a una agenda contrària, quan ara mateix, doncs amb el tema d’aquesta reforma del capitalisme global a la Constitució espanyola, doncs es… s’està veient que està costant molt i llavors si s’arribarà a tenir tan sols un 10% dels diputats a… vulguin ja no només estar en contra d’aquesta reforma sinó que vulguin un referèndum, doncs vulguin simplement donar veu a la població, doncs que lluny estaríem per tant d’aconseguir unes majories que permetessin reformes decreixe[me]ntistes per exemple en… a través de l’Estat no? Per tant… doncs, això reforça la idea que des dels moviments socials decreixe[me]ntistas a nivell de Catalunya, doncs hem anat treballant els darrers anys, a l’any 2008 quan va ser la trobada d’alguna manera fundacional del moviment pel decreixement a nivell català que li vem titular “trobada per… per posar en marxa el decreixement i per contruir contrapoder”, doncs quan parlàvem de contrapoder estàvem parlant precisament d’això, estàvem parlant de construir aquestes alternatives des de baix.

I bueno, amb aquest discurs ens vem trobar també amb la publicació Crisis, criticant la banca, criticant tot aquest paper de la banca en la confecció del capitalisme global, criticant com la banca condiciona tots els altres agents, condiciona els mitjans e comunicació, condiciona els partits polítics, condiciona el sistema judicial, condiciona les multinacionals o més aviat en aquest cas les acompanya, i per tant doncs [que] les alternatives tenen que venir del moviment social, que això ja ho deiem també en el setembre del… del 2008 amb la publicació Crisis, i amb la pblicació Podem el març del… del 2009, donccs ja marcàvem una agenda de construccions alternatives per poder viure sense capitalisme ara i aquí. I [feiem] un ara que era el març del 2009 quan en… quan ja buenu alguns grups ja ens estaven movilitzant més amb un discrus molt semblant amb com a mínim bona port [part] de la gent que ara s’estan movilitzant des de les assamblees populars que han sortit arrel del 15-M. I buenu, per tant, doncs d’alguna manera la… aquesta agenda que marcàvem es basava en alternatives locals, es basava en alternatives basades en… en reduir el consum des de baix com… com… com fa un moment comentava, es basaven en… en relocalitzar l’economia, en relocalitzar per tant… la política, en crear política des de baix, perquè no es pot parlar seriosament de reo… relocalitzar l’economia sens relocalitzar la política, si no es pren la política des del carrer, perquè economia i política… estan vinculades, parlàvem també de… de a… ap… pendre o sigui a sortir de la competència i apendre a cooperar, a cooperar des de baix, a refer les relacions comunitàries, refer les relacions comunitàries no només amb la paraula sinó amb l’exemple, amb construir projectes locals que demostressin que… que cooperant podem anar molt més enllà que… que el que estan anant des del poder, que podem anar cap al decreixement amb aquesta cooperació social, i que per exemple podem compartir, com podem compartir el coneixement com s’està fent avui aquí i tota aquesta setmana amb la universitat indignada, que podem comparir els recurses, que podem compartir els vehicles, que co… podem compartir els habitatges, que podem compartir locals, [si] que podem compartir moltes coses no? i per tant… i que per tant podem compartir coneixement amb una base lliure, amb una base de coneixement compartit: Creative Commons, copyleft, tot això també forma part d’aquesta idea decreixent [?] i cal compartir també, perquè evidentment si compartim no agafem cadascú individualment, no ens convertim en clients ni en consumidors de les multinacionals, sinó que si compartim, estem… estem construint una altra manera d’organitzar-nos la societat que ja… ja surt del… de l’economia capitalista i construeix uns altres valors i els fa possibles amb l’exemple. I al final, la base de… tot això són aquests exemples… i amb molts exemples que s’estan duent a terme des de fa bastants anys a Catalunya, a tot el món però especialment a Catalunya, ho tenim amb exemples com… com les cooperatives de… consum ecològic que… que a l’any 2000 n’hi havia mitja dotzena… d’autogestionades ara mateix pues n’hi ha cent… ni ho sabem no?… cent-vint, cent-trenta, cent-quaranta, cada dia n’hi ha alguna nova o com a mínim cada mes, potser cada setmana… hi ha centres socials que van començar a… amb com una reivindicació, però molts d’ells s’han convertit en… en experiments d’autogestió, en experiments d’alternatives al capitalisme, en experiments també de decreixement, aqui a Sant Andreu doncs n’hi ha, n’hi… n’heu tingut moltes, ara teniu la Gordissima, no? N’heu tingut moltes en aquests darrers 15 anys i com així doncs pues per exemple projectes d’educació lliure, que n’h havien uns pocs fa… fa deu anys, molt… molt incipients, doncs ara n’hi ha també a… arreu de Barcelona, arreu del territori català, i també com xarxes d’intercanvi, mercats d’intercanvi als carrers que es van organitzant amb els exemples després que… que també comentaré re… després…

(…)

El decreixement, per parlar d’autogestió més generalitzada, és apendre a que aquestes petites alternatives no… no són només petits àtoms de… petites… petits estils de vida d’algunes persones que volen viure d’una manera diferent, sinó que també poden ser un pla per construir una societat oposada al [pla] del capitalisme, un pla basat en la cooperació social i en construir una societat que es col·lectivitzi i s’autoorganitzi des de baix anant cada vegada més recuperant i construint més àmbits de la societat per… per construir una societat cooperativa i autoorganitzada.

Llavors buenu, dins d’aquesta fulla de ruta, que va… que des del moviment pel decreixement vam anar traçant, en aquesta publicació Podem del març del 2009 es donaven alguns exemples com eren les cooperatives d’habitatge, com eren les cooperatives aquestes de consum ecològic que comentava, com eren els moviments d’agroecologia, les cooperatives dels pagesos i pageses, com eren aquestes escoles lliures, el canvi… projectes de transisió mentres… juguem amb els euros com són les banques ètiques, projectes d’autogestió de la salut, però també i especialmente com que plantejàvem anar mésenllà amb l’autogestió, vem estar treballant una proposta que pogués integrar aquestes diferents alternatives i poguer contruir embrions a… de on… podem viure sense capitalismo no? Ah i a part vem parlar per això, vem… vem iniciar la idea de les cooperatives integrals que volíem, que volíem que es tiressin endavant a nivell local i amb aquesta idea doncs, fam [vam] fer una crida a crear-les en… en aquesta publicació. Contemporàniament a la publicació Podem, i d’alguna manera amb aquesta… amb… amb aquestes llavors que vem anar tramant durant… durant aquest temps, doncs va sortir la Ecoxarxa del Montseny, com a projecte molt similar al d’una cooperativa integral però amb aquest, amb aquesta altra denominació que plantajava anar enxarxant projectes alternatius, en aquest cas en alguns pobles i en àmbits rurals, en masies també, a través de fires d’intercanvi, a través de… de l’ús, també per anar… més enllà amb aquests intercanvis en monedes socials, en el cas del Monseny, el… l’ecoseny, i clar, van permetre posar en marxa un exemple de… de projectes que ja amb la marxa pel decreixement que abans el… el Raul també explicava que va arribar a Sant Andreu, doncs feiem tallers de… de com contruir monedes socials, crec que a Sant Andreu no ho vem fer perquè veu proposar que fessim altres activitats però amb molts dels… amb molts dels llocs plantejàvem també tallers de… construir monedes social i així… ho vem anar exemplificant i… buenu, van sortir monedes socials al Montseny al cap d’un temps. Després, al cap d’uns mesos va sortir una altra xarxa que va ser la XarxaEco a Tarragona, que enlloc d’àmbits rurals va sortir amb un àmbit més urbà i enlloc d’en fires va sortir amb la seva acceptació en petits comerços més compromesos en aquella ciutat. Llavors, buenu, des de Podem vem conèixer aquestes opcions, vem, ens vem posar en contacte, i vem pensar en replantejar la proposta de les cooperatives integrals, d’ajudar-los a promoure ecoxarxes i de junts construir un projecte de cooperativa integral catalana. I també els hi vem plantejar i vem construir junts la proposta de uns seminaris de Ecoxarxes en moneda social al desembre del 2009 per construir un model català de monedes socials que permetés que aquestes monedes que ja existien al Montseny, que ja existien a Tarragona, que ja a la tardor es van posar també en marxa a la comarca d’Osona, doncs poguessim intercanviar ja no només a nivell local sinó… entre els diferents territoris, de manera que poguessim anar ja amb una iniciativa més… més bioregional, més… algú va parlar de bionacional de… de un terriotori que tingués més possibilitats que els… que els d’una comarca. En aquest punt, doncs aquest seminari va ser molt important, després ho explicaré, per parlar de… de… ja un model que fos pràctic, que tingués les regles, que tingués els seus acords, i permetés ja interactuar de manera organitzada, de manera col·lectiva, amb… amb aquestes monedes socials. I també va permetre ficar-nos en cord, en coordinar-nos i coordinar-nos a través de la proposta de la cooperativa integral catalana que les ecoxarxes ajudarien a construir i es farien seva. També permetria una base jurídica per protegir-nos de la il·legalitat mentres anem construint aquestes alternatives i algunes eines de coordinació que permetessin anar més enllà ja no només a nivell de monedes socials sinó a nivell de consumo, a nivell de producció, a nivell d’autogestions, etcètera. I buenu, vem seguir treballant amb aquestes ecoxarxes, el febrer del 2010 es va crear la ecoxarxa de Barcelona, i el maig de 2010 es va crear la cooperativa integral catalana.

(…)

¿Quieres comentarlo?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s